Translate

lunes, 16 de enero de 2017

LUIS EDUARDO AUTE-Somnis de la plaça Rovira (Fotos Juan Miguel Morales L...


A mi padre y a Climent Comulada in memoriam.
A todos los vecinos de la Plaça Rovira, a mi prima Lluïsa Gozalvo y a mi familia catalana con profundo amor.


(Luis Eduardo Aute)




Imágenes del concierto de Aute en el Arteria Paral.lel de Barcelona y de la plaça Rovira tomadas por el fotógrafo Juan Miguel Morales López.

Somnis de la Plaça Rovira


De vegades, els somnis
viuen la realitat
i a l'invers hi ha vida
que fa real ho somiat

con aquesta nit dolça
d'un agost d'envelats
pels carrers fent la festa
que em transporta al passat,

un passat com un barri
de futurs sense espills
on van viure els meus avis,
on van néixer els seus fills.

Tinc records del meu pare
quan, després del treball,
ens baixàvem a beure
les orxates d'en Vall.


Plaça Rovira,
vella Plaça Rovira
del meu barri de Gràcia,
i el meu cor adormit,
Plaça Rovira, em bategues guspires
d'un foc que ja era cendra...
I, més que fum,
ets tota llum
aquesta nit.


I a la nit ens n'anàvem
per canviar un poc d'ambient,
fins el Bar Comulada,
el palau d'en Climent

on las ensaladilles,
de la seva patent,
feien que el tast dels somnis
fos un gust pel client.

La farmàcia d'en Pere
i el quiosc deien "prou,
a tancar que ja arriba
el darrer trenta-nou".

I el Cinema Rovira,
va ser un somni guarnit
amb Charlot fent rialles
pels grans i els més petits...

I al primer son del somni,
quan el temps va partir,
el meu pare em deia:
"anem a casa a dormir".

I en silenci tornàvem
lentament cap amunt
a la torre dels avis
i tots els seus difunts.

I entre el pou i las pedres
del jardí de Massens,
la galàxia ens plorava
pluges de Sant Llorenç.

I el meu pare em parlava
assenyalant-me el cel:
"fes-li, abans dels teus somnis,
un petó al teu estel".
(2010)

Sueños de la Plaça Rovira


A veces, los sueños
viven la realidad
y a la inversa, hay vida
que hace real lo soñado

como en esta noche dulce
de un agostode entoldados
por las calles en una fiesta
que me transporta al pasado.

Un pasado como un barrio
de futuros sin espejos
donde vivieron mis abuelos,
donde nacieron sus hijos.

Tengo recuerdos de mi padre
cuando,después del trabajo
bajábamos a beber
las horchatas de Vall.

Plaça Rovira,
vieja Plaça Rovira
de mi barrio de Gràcia
y mi corazón adormecido...
Plaça Rovira,
me lates chispazos
de un fuego que ya era ceniza
y está lejos esta noche...
y más que humo,
eres toda luz
esta noche.

Y por la noche nos íbamos
para cambiar un poco de ambiente
hasta el bar Comulada,
el palacio de Climent

donde las ensaladillas
que eran de su patente
hacían que el sabor de los sueños
fuera un gusto para el cliente.

La farmacia de Pere
y el quiosco decían "basta:
a cerrar que ya llega
el último 39".

Y el cine Rovira
era un sueño adornado
con Charlot haciendo reir
para los grandes y los más pequeños.

Y al primer sueño de los sueños,
cuando el tiempo partió,
mi padre me decía:
vamos a casa a dormir

y en silencio volvíamos
lentamente hacia arriba,
a la torre de los abuelos
y todos sus difuntos.

Y entre el pozo y las piedras
del jardín de Massens,
la galaxia nos lloraba
lluvias de San Lorenzo

y mi padre me hablaba
señalándome el cielo:
dale antes de tus sueños
un beso a tu estrella.

Plaça Rovira,
vieja Plaça Rovira
de mi barrio de Gràcia
y mi corazón adormecido...
Plaça Rovira,
me lates chispazos
de un fuego que ya era ceniza
y está lejos esta noche...
y más que humo,
eres toda luz
esta noche.



         INTEMPERIE-2010.


No hay comentarios :